Comunicat per un canvi en la gestió pública de la cultura

Philippe Petit sobre la corda fluixa

Des de Laboratori Visual hem sofert la manca de convenciment del Govern actual a l'hora de garantir el finançament dels projectes culturals independents. La nostra entitat ha hagut de renunciar a una ajuda concedida per l'OSIC l'any 2013 per la Mostra d'Art Display, ja que el mes d'abril de 2014 la Generalitat no podia garantir una data de pagament. Encara més inexplicable és el fet que, en el present exercici, el Govern de Catalunya plantegi un sistema d'ajuts que obliga els projectes culturals a endeutar-se per poder rebre una subvenció i es reserva el dret de pagament. La cultura en democràcia és un bé públic que ha de ser gestionat de la manera menys partidista possible, tal com aconsellen tots els codis de bones pràctiques existents.

Ja fa dos anys que el Govern de Catalunya porta un retard de més de 12 mesos en el pagament de les subvencions en matèria de cultura, el que ha fet que molts projectes hagin hagut de tancar, reduir a mínims la seva activitat o demanar un crèdit al banc per poder fer front a les despeses del dia a dia. Aquest any, a més a més, les convocatòries de subvencions incorporen un nou precepte en què es posa de manifest que la concessió definitiva d’una subvenció no és garantia de cobrar l’ajut.

És en aquesta línia de pensament que donem suport al comunicat públic del sector cultural davant d’aquesta situació de debilitament, que de manera progressiva està afectant tant als projectes com a les estructures.

COMUNICAT

Les noves disposicions derivades de la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, especifica que les subvencions atorgades, poden ser revisades i modificades totalment o parcialment, per salvaguardar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

A més a més, s’ha afegit una Disposició Transitòria que introdueix la possibilitat de modificar les resolucions de concessió, és a dir, les subvencions ja aprovades i concedides. Amb aquesta disposició, la concessió definitiva d’una subvenció no és cap garantia de cobrar aquest ajut, i col·loca a les entitats i persones receptores en una situació contraria al principi de seguretat jurídica.

Els sota signants alerten que aquesta disposició obre la porta a situacions impossibles de resoldre pels actors culturals a Catalunya i, per tant, a l’empobriment radical de la creativitat i de la cadena de valor que generen els projectes dels creadors, dels espais i centres culturals del país, de les associacions professionals i de tots aquells organismes i entitats que treballen en col·laboració amb el sector públic. Aquesta llei modifica en efecte la base general en relació a la quantia de subvenció 3 de l’OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural) i 5 de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), sobre la quantia.

Considerem que aquesta disposició dóna cobertura al Govern i pot perjudicar greument a les iniciatives i agents culturals, deixant-les en situacions de greu endeutament, al descobert, i davant de riscos incontrolables. És un pas més cap a un progressiu desmantellament del sector cultural que treballa amb voluntat de servei públic.

Aquesta disposició se suma a diverses circumstàncies, que han anat fragil.litzant de manera molt inquietant el teixit cultural del nostre país, i que es fruit d’una política d’abús iniciada ja el 2012. Des de llavors hi ha hagut un retard de més de 12 mesos en el pagament de les subvencions, durant els quals els projectes i espais afectats s’estan trobant en situacions molt delicades per fer front a les despeses compromeses, que inclouen no només l’estructura pròpia sinó també el pagament a col·laboradors i proveïdors. Aquesta situació d’endeutament ha agafat un to de ‘normalització’.

Si tots aquests paràmetres manifesten de ple la precarietat en què està treballant aquest sector clau que és la cultura, la nova disposició transitòria afegeix la impossibilitat de demanar cap tipus de crèdit, ja que cap entitat bancària acceptarà l’aval d’un Govern que es reserva el dret de no pagar. A més, la quantitat, concedida, pot ser retirada en tot moment, independentment de si l’activitat s´ha desenvolupat o no. Això situa els espais en una posició insostenible: si ja sembla difícil conduir unes negociacions de crèdit amb un banc sobre la base de una resolució administrativa que no té cap garantia, la perspectiva d’assumir després una possible cancel·lació o una reducció de l’import concedit posa en entredit la viabilitat de l’esforç a realitzar.

L’altre possibilitat és que les persones, patrons de fundacions o membres de les juntes de les associacions avalin el crèdit amb el seu patrimoni, com ja van haver de fer alguns l’any passat, tot assumint personalment el risc que la Generalitat els hi delega. La situació al sector no pot ser més insòlita: es trasllada l’endeutament cap als productors i particulars que estan finançant tota la cadena de valor adscrita a la producció i creació contemporània.

No demanem ser tranquil·litzats per la bona voluntat del Departament de no arribar a trobar-nos en una situació extrema: demanem al Govern de la Generalitat, i en aquest cas, al conseller de Cultura Ferran Mascarell, una actitud responsable, i no paternalista. Si el que es preveu és un “desastre” financer, hem de poder comptar amb un pressupost real i possible, i no xifres virtuals que provoquin deutes i aboquin molts projectes a un posterior tancament. De la mateixa manera, creiem que el Departament no hauria de fer comunicacions sobre xifres atribuïbles als ajuts al sector cultural, com és el cas ara, sinó que les subvencions atorgades siguin compromisos i contractes reals.

Estem molt preocupats per les conseqüències d’aquestes mesures, des del moment en què s’han fet públiques, i especialment pel seu possible compliment. Per aquest motiu demanem la derogació d’aquesta llei i, o, de la disposició transitòria.

A més, fa temps que el sector cultural denuncia la via empresa pel Govern de Catalunya a potenciar la “municipalització” de la cultura delegant les seves competències en aquest àmbit als ajuntaments. Això està suposant un greu retrocés i la desvertebració d’una escena ja molt fràgil. D’altra banda, la situació es podrà agreujar encara més si entra en vigor la nova llei – aplicable a tot l’àmbit espanyol-de l’Administració Local (LRSAL), la qual, contradictòriament, desposseeix als ajuntaments de tenir competències en matèria de cultura, entre altres coses.

La coincidència de tots aquests elements col·loca al sector cultural del nostre país en una situació extremadament delicada, i volem expressar el nostre malestar respecte a algunes accions derivades de les polítiques que aquest Govern està posant en pràctica vers la cultura i la creació contemporànies a Catalunya.

Barcelona, 7 d’abril de 2014

Podeu veure els suports del comunicat i adherir-vos a: http://comunicatadhesions.wordpress.com/

Disseny web: Möla! / Desenvolupament web Edgar Saumell