La imatge és una eina que utilitzo fer fugir en direcció cap els records i no a l'inversa. Cada fotografia té una història particular que em crea unes sensacions incompletes. La imatge és el principi d'aquest viatge cap enrere, és el punt de partida, i el traç que dibuixo reconstueix aquell espai que ha quedat fora de camp, que no ha quedat registrat en la imatge però que hi és present en el record. El dibuix em permet representar allò que em manca i el que s'ha convertit en efímer. Quan reinterpreto la imatge mitjançant el traç s'activen els sentits: em retorna l'olor del meu pare; el silenci es trenca amb la remor de l'aigua al colpejar amb violència a les parets de la roca; el record del tacte imperfecte de l'òvul de la seva orella dreta...
El record és tot el cos i una olor, un gest, un moviment, un silenci, una carícia o quelcom que pot fer ressorgir dins meu situacions, sentiments i sensacions que no podria recordar de cap altra manera.
