Rotet 2012, un homenatge a la música moderna a Tarragona

Concerts de Don Simón i Mite'ls al Rotet. Foto: Cristina Serra

La idea era reunir les bandes més significatives de la contrada des dels anys 80 fins avui. Un revival en tota regla, un fet excepcional amb el que volíem generar una espai de festa, celebració i comunicació entre estils i generacions; així com aportar alguna reflexió pertinent i mordaç en un any marcat per una capitalitat cultural penosa, mancada de recursos i previsió. Un cop més, es posa de manifest la imperiosa necessitat d’un Pla Cultural per la ciutat de Tarragona a mig i llarg termini, consensuat i elaborat amb el sector. Organitzar una moguda de tals dimensions no és bufar i fer ampolles, calia la complicitat de les bandes, calia trobar patrocinadors i crear un grup de treball potent. La primera llista de bandes que vam fer rondava la trentena i ens presentava un festival de tres dies organitzat de manera temàtica: blues&rock, reggae&ska&latin, i finalment psicodèlia&indie.

Per tirar endavant la proposta en vam associar amb la gent de La Curiosa SC, qui dominen l’escena i la producció musical; en Pau Fort i en Guillem Rius. Ells han estat el pilar que ha fet possible el semi èxit de l’aventura. Parlem de semi èxit perquè de tres dies i trenta bandes vam passar a un dia (un gran dia!), amb onze bandes i alguna sessió de reggae, funky i techno. Bogaloo Stompers, Oscárboles, Ivory, Lecirke, >>backdoormen, The Transistor Arkestra, Nats, Mi-te'ls, Sifóra Kemfai Elföll, Don Simon & Telefunken, Paudebanyoles, Eo (live) i Ganja Night. A banda, vam gaudir d'un cafè poètic, una paella i algunes presentacions de projectes com Tarraco Profana o Jaume I. 

Per fer complert aquest homenatge ens hauria agradat anar més endarrera encara, i buscar en els 60's, 70's i 80's. És per això que sí que vam proposar un exercici entre els músics que van participar amb el Rotet: els vam demanar que ens parlessin de l'escena musical de Tarragona durant aquells anys. Després de diverses converses molt animades, hem confeccionat aquest relat que d'alguna manera ens apropa al què ha estat la musica moderna a Tarragona, i tanca aquest Rotet 2012 dedicat a la música i a la germanor que aquesta ens regala.

60's i 70's
Un cop digerits els anys durs de la postguerra la fervent lluita per la recuperació de la sardana i la música de cobla posava el contrapunt a la Zarzuela i les marxes militars promogudes pel règim. Als 60's va arribar el rock and roll i el mambo de la mà d'orquestres com: Priombodas (Amposta), Comodines (Lleida), Doble R, Els Grills, Espejos, Regleton, Trebol's o Tony and Group. A finals del seixanta i principis del setanta, al voltant de la Llibreria de la Rambla i Club de Joves va arribar també la Nova Cançó, en aquest gènere a Tarragona va destacar en Jordi Tortosa. Més enllà, a finals de la dècada alguns també recorden l'aparició de la banda de psicodèlia Iceberg.

80's
Aleshores a la ciutat hi havia un moviment prou potent de grups durillos, potser preferentment ubicats als barris. Ara, tenien poder de convocatòria. Sens dubte el grup de referència eren els Viuda Negra, amb el Javi Gómez com a ideòleg. De fet, el grup Leño, que va protagonitzar el primer concert potent de la Democràcia a la plaça de Toros, juntament amb el Miguel Ríos i la Luz Casal, es va fundar a Madrid per part de Rosendo i de dos músics tarragonins que van 'emigrar' a Madrid: el Tony Urbano i el Ramiro Penas.  En l'apartat de cançó d'autor també va fer bona feina el Ramon Maria Sans. A finals dels vuitanta destaquen: Los Burton, Los Mejias, Números Rojos, Tao, Mofa3, La Banda Sonora de Villa Maria, Lone Star, Viuda Negra Tercera Caida, Alan Cook, Metamorfosi, La Gramola de la Iaia, Los Peones, No Lo Sé!, o La Playa del Milagro. En aquells anys bojos de "desmadre" dur, l'acció se situava a sales com la Geganta, Els Polvets, Vicis o Tucan. Poetes ja era aleshores el racó per als amants del jazz.

90's
A principis de la dècada es dóna el boom del Rock Català, i apareixen bandes destacades com Els Pets (primer com a Condons Adulterats), Mi-te’ls o Nats. També en aquells anys corrien els Chicanos i Los Glosters. A finals de la dècada i amb la dicotomia entre l'escena reagge-ska i l'escena indie apareixen bandes com: Pupille, Don Simón & Telefunken, La Thorpe Brass, Els Penjats, Twiris, Els Pirats, Meli & The Xavalins, Improbables, Baked Beans, Otxque!, Wolfgang, Los Segundos, Terraplane, Juan Zarpa, Spy Light. Els locals de concerts: la Sala Cau, Cucudrulu, El Magatzem, La Canela, La Geganta -després Sala Zero-, La Vaqueria. I apareixeren els primers festivals: BAM (anima’t), Dixieland i un segell: Slow Colored Recods. Falta l'escena jazzera tarragonina popular amb la Pixie Dixie i la Small River Dixie com a embrions del festival dixieland, així com les formacions de jazz dels anys noranta cap aquí: tenim vivint a Tarragona al mític compositor Conrad Setó, els "Star Bars" -primer grup del Xavi de la Salud & friends-, "Jorge Varela Trio", "Olga Pes" -o "Eil"-,  "Òscar Pacheco Sextet", "Almost Quartet Trio", mítica formació de les jams a la Vaque.També les formacions de flamenco com "Bill Gómez" o "Jomiv".

Els primers anys del segle XXI ens porten noves bandes i cantautors com Zul, INQ, Gran Gallina, Bezoya, Roger Benet i els oximorònics, Fred Secret, Transistor Arkestra, Tumbuctú, LeCirke, Espaldamaceta, Bongo Botrako, Pau Freixes, Oscárboles, Vergüenza Ajena, >>backdoormen, RSK, Funkinessia, Febrero, Satèl·lit, Ivory... Que toquen en locals com el Tupaquito, el Groove Bar, El Cau, La Sala Zero, La Vaqueria, i en Festivals com el D.O, AMT, Art-e, Gea o el Palm Fest. En aquesta època apareix també el segell musical Philatelia Records. 

A tots ells, i a tots els que ens deixem, gràcies per haver mantingut viva la música al territori; gràcies per haver-nos permès (i ajudat) a fer possible aquesta edició del Rotet de Santa Tecla, que tot i ser massiva, ha estat lamentablement deficitària. Però deficitària només a nivell de recursos econòmics, perquè la riquesa que ens enduem, és la del record i la certesa d'haver muntat un "bon pollastre", gràcies a la música. El Rotet 2012 ha estat èpic. Gràcies a tots, i especialment als músics.

Disseny web: Möla! / Desenvolupament web Edgar Saumell