Comunicat sobre el Centre d’Art de Tarragona

En consonància amb l’activitat dels darrers anys, des de Laboratori Visual, associació cultural que existeix, treballa i vehicula projectes en favor de les arts visuals i la comunitat artística del Camp de Tarragona, volem pronunciar-nos públicament sobre els canvis que s’han succeït al Centre d’Art de Tarragona, el CA. Aquest és un exercici de responsabilitat democràtica en un projecte exemplar a l’hora d’establir un procés participatiu en la seva fase de gestació i molt present en el seu corpus identitari. 

Els darrers mesos en blanc (des de l’estiu del 2013), fan necessària una recapitulació dels fets. Cal recordar que el CA és un projecte de titularitat municipal inscrit a la Xarxa Nacional de Centres d’Art de Catalunya i, per tant, compta amb la implicació de la Generalitat en un 50% del pressupost per activitat del mateix. L’any 2013 ens trobem en un escenari en què la manca de compliment per part de la Generalitat a l’hora d’ajustar-se als calendaris de pagament, desestabilitza el projecte. Aquest fet, juntament amb un allunyament entre la gerència del CA i la responsable política de l’Ajuntament de Tarragona, la regidora de Mobilitat, Cultura i Festes d’aleshores, la Sra. Carme Crespo, i principalment per la negligència d’aquesta, fa que es desemboqui en un trencament i es decideixi la no renovació del contracte amb l’empresa Pro-Service i l’equip liderat per Cèlia del Diego, contracte que contemplava la possibilitat d’estendre’s dos anys més.  

Aquest procés, traumàtic i ple de subterfugis, va generar un moviment del sector en defensa del projecte sota el lema: Volem aquest CA!. La posició de la Regidoria va ser proposar la direcció del CA a la Fundació Fòrum, prèvia petició d’un projecte pel Centre, que feia virar l’àmbit prioritari de treball cap a la fotografia i la imatge. És a dir, una ruptura radical amb el projecte que havia consensuat el Comitè Impulsor del CA en un treball de profunditat i molt implicat amb el sector i institucions afins: URV, EADT, EADR, MAMT, entre d’altres. 

Aquest fet suposava també un trencament amb el que aconsellen els Codis de Bones Pràctiques vigents per nomenar direccions o establir línies de treball. Sens dubte, l’últim cop de puny a la taula d’una regidora que no s’ha guanyat l’afecte i la consideració del sector cultural de la ciutat.  El final precipitat del seu mandat així ho demostra. 

A principis d’aquest any, la nova responsable política de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, la Sra. Begoña Floria anuncia un nou gir en el projecte del CA. Tal com ho han fet els centres d’art de Girona o de Mataró, la direcció del centre s’assumirà des del mateix cos tècnic de l’Ajuntament, en aquest cas, el tècnic en arts visuals de la casa: el Sr. Jordi Abelló. També s’anuncia que el projecte no canviarà de rumb i que mantindrà la mediació com espai prioritari de recerca i treball del centre. Malauradament, el pressupost és redueix un 50% respecte al 2012. Tampoc queda clar quin serà el vincle entre SCAN i el Centre d’Art, principals projectes de l’àrea de Cultura en arts visuals i que caldrà clarificar com cohabiten.

Pel que fa al nou director, que es presenta sota la figura de director tècnic, valorem positivament el fet que sigui una persona que coneix a la perfecció el projecte, ja que l’ha acompanyat des dels seus inicis, i que és, a més, bon coneixedor del sector de les arts visuals a Tarragona i a Catalunya. Queda, però, el dubte de com es resoldrà la direcció artística del centre. A més, cal denunciar que aquesta nova responsabilitat que assumeix el Sr. Jordi Abelló no va acompanyada d’un reconeixement professional i contractual com és degut. La nostra valoració global d’aquest gir que ha liderat Begoña Floria és bona, però amb reserves. Volem estar al costat d’aquesta nova etapa del CA, disposats a treballar i col·laborar com ho hem fet fins ara. Aquest suport no és incondicional, seguirem mantenint la independència que ens correspon i sent crítics i propositius quan convingui.  

Ens preocupa, en aquest encaix actual, la poca implicació i la manca de perspectiva i suport efectiu que institucions com el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona o la Generalitat de Catalunya han donat al projecte. El Port, que podria ser el principal aliat del projecte, s’ha mostrat indecís i mancat de visió estratègica, segurament degut a una pràctica poc professional de la gestió cultural. Així ho veiem al Tinglado2: una programació erràtica, mal comunicada, amb poca repercussió, sense un programa pedagògic i cada cop més desconnectada dels circuit nacional i estatal d’espais d’art. Un Tinglado2 que cada cop més exigeix unes condicions de treball als i les artistes que són l’antítesi del respecte a les bones pràctiques. Se’ns fa difícil d’entendre per què el Port va renunciar al compromís inicial de cedir al Centre d’Art l’espai del Tingaldo2, aliança que li hagués reportat visibilitat, prestigi, professionalitat i, per sobre de tot, l’oportunitat de figurar a primera fila en el naixement d’un projecte que la ciutat i el territori demanen des de fa dècades i que el temps ubicarà com aparador i baluard de la contemporaneïtat. 

Pel que fa a la Generalitat, ja hem comentat la seva incapacitat d’assumir els compromisos establerts. És, a més responsable en part de perpetuar la condició d’una Catalunya sud pobre, com s’aprecia fent la comparativa dels ajuts del Departament al conjunt de centres de la xarxa (veure document adjunt), on Tarragona queda per sota de Lleida i Girona altre cop. I potser el més lamentable és la manca de lideratge que els seus representats al territori han demostrat alhora de defensar un projecte on el Departament de Cultura ha assumit un paper clau en les darreres legislatures.

La Diputació segueix sense assumir cap paper efectiu en un projecte que va signar com a propi en el Projecte Director. Dóna la sensació que malgrat els documents existents (el Document 0 elaborat per el Comitè Impulsor, 2008; l’estudi estudi previ realitzat per la Chartreuse, 2004; el Decret de la Xarxa Nacional de Centres d’Art de Catalunya, 2010. Veure document adjunt) els responsables polítics necessiten constantment que la ciutadania els recordi que aquest és un projecte de territori que ja és imparable i que requereix de ser considerat com un projecte estratègic. 

Arribem a l’última reflexió que volem compartir en aquest comunicat. Seguim sense calendari, ni pressupost, ni projecte definit sobre la ubicació del centre. Ens sembla alarmant que les oficines que tenia el centre a l’Antigua Audiència, espai que funcionava com a lloc de reunions i arxiu, siguin ara despatxos privats de responsables de l’Àrea. Anem enrere. 

Un centre d’art no es pot defensar sense uns mínims, encara que sigui de forma provisional o amb aliances amb altres institucions, hi ha unes necessitats bàsiques: un espai de reunions, un lloc de treball, una oficina on dirigir-se, un arxiu, un magatzem i, lògicament, un espai expositiu. Som conscients que estem en crisi, que les administracions acumulen un deute important, que el projecte del Centre d’Art no és una prioritat en l’agenda política. Això no treu que no s’avanci en la definició del projecte de Centre, que es deixi de parlar-ne i de generar diàleg entre les institucions i el sector. Des de la nostra entitat i amb les eines de què disposem per arribar a un sector ampli de col·lectius i ciutadans afins, seguim disposats a treballar i participar per tal que Tarragona i el Camp de Tarragona no quedin irremeiablement endarrere en el temps.

 

Associació Cultural Laboratori Visual
28 de febrer de 2014

Disseny web: Möla! / Desenvolupament web Edgar Saumell